Diversa unitat

   Crida per la República, Unitat per la Independència, associacions civils com l'ANC o Òmnium, partits polítics amb un programa propi per la independència del que no es volen desviar, però que això sí, apel.la a la unitat per assolir una República Independent Catalana... 

   Sembla que cada dia neixi un nou col.lectiu al que ens hem d'inscriure si ens volem "unir" per defensar i reclamar la independència... perque, d'alguna manera, és clar, "la nostra unitat és la bona", esgrimeixen... Però el cert és que, d'aquesta manera, el que sembla que s'està generant i molt, és la fragmentació de la gent, que inevitablement es decantarà per opcions diferents en funció del que sigui, però, segons sembla, mai d'una autèntica "unitat".
   Pensem-hi: amb tres, quatre o cinc organitzacions diferents -o les que siguin-, la única manera (hipotètica, i molt) de fer un front comú davant el que sigui, és mitjançant l'aliança, que esdevindrà efectiva només en la mesura que els seus dirigents siguin capaços de posar-se d'acord... de manera que la pregunta és simple: realment ens hem de posar d'acord DESPRÉS d'haver creat varies estructures diferents? perquè no abans? per a què tenen diverses organitzacions un sol i mateix objectiu? si ja ens hem posat d'acord en l'objectiu, i aquest és un, i en teoria clar... per a qué més organitzacions que objectius? ah! que on hi han diferències és a l'hora de determinar quina és la via per assolir-ho? doncs ja tenim la divisió que ho engegarà tot a rodar si no hi posem remei. Perque és EN TOT, que hi hem d'estar d'acord. I llavors és quan es crea una estructura que ho porti endavant (de veritat us he d'explicar això!!??) "Com" arribar a aquest a acord, és quelcom que pertoca decidir entre les diferents persones que s'hagin postulat com a liders/representants en la lluita per la República Catalana. Personalment, crec que la via és la DUI, plenament efectiva, i amb les conseqüències que hagi de portar, que ja les combatrem... des de la independència!! el primer és el primer, i crec que s'està intentant, si és que realment s'està intentant (vull dir des de les institucions), començar la casa per la teulada. Però ei, que jo no tinc perquè tenir la raó absoluta en res! el que en qualsevol cas és indiscutible, és que "l'assaig-error" és sempre un camí empíric. El Camí! Per a  tot!. I els assajos fets en el sentit de la negociació i el consens amb l'estat espanyol, ja és evident que han acabat en error. Seguir embestint per una via que ja s'ha manifestat com a errònia, és com intentar continuar provant de barrejar aigua i oli quan ja has vist que, simplement, no és possible.

   De manera que, mirant de resumir, crec que estem errant la via. I que, a sobre, estem intentant insistir en aquesta mateixa via, ja demostradament errònia o, si es prefereix, fallida. Però és que a més, pel camí i paradoxalment, ens estem fragmentant cada cop més i més, això sí, sempre en nom de la unitat... És quella divisió que, sense remei i més o menys a la llarga, engendra derrotes.

   Hem de ser més llestos. I em refereixo als ciutadans. No només a l'hora d'encarar l'estat espanyol, sino també de tenir lligats molt en curt els dirigents i "liders" d'aquí, governamentals i civils, perque no ens acabin destrossant la paradeta entre tots ells. Crec que seria la forma més estrepitosa de fer un ridícul mundial sense precedents.