El consell per la República

  No dubto que el Consell per la República pugui semblar una iniciativa benintencionada, i fins i tot una eina efectiva, útil, i eficient. Però al tanto, que dic "pot semblar". I això és només una opinió meva per qui la vulgui tenir en compte, eh! No pretenc ser pessimista. Per a res! al menys amb la possibilitat d'assolir una República Catalana. Però ara em centro en el Consell. Ho pot semblar, dic, pel llenguatge utilitzat pels seus promotors a l'hora de presentar-lo davant l'independentisme. Sí, a l'independentisme: no s'ha presentat a ningú més. Cap organisme o comunitat internacional, cap govern de països concrets, no s'ha anunciat la seva creació davant de cap fòrum internacional... presentació al Parlament i a Waterloo, davant dels incondicionals independentistes que hi poguèssin ser allà. "Solemnement", això sí... Deia doncs, que pot semblar tan benintencionada com eficient i efectiva... però malauradament, haig de dir que a mi continua sense semblar-m'ho. Ho sento. Un cop més, dir que no pretenc desanimar ningú o descalificar la seva visió o decisions preses, o menys encara, pretendre que qui compri el Consell és un babau!! Cadascú té tot el dret a conservar i defensar les seves opinions i els seus enfocs, així com les seves decisions. I jo no tinc la raó absoluta per a res. Només miro de fonamentar-me en fets. Això sí, crec que sempre és important (i amb coses com aquesta encara més) dotar aquesta visió nostra de coherència, tenint en compte les circumstàncies i fets que rodejen ara mateix les nostres vides i el nostre panorama político-social, així com les accions que es van succeïnt per part de les forces que han de liderar el mandat del poble. Si escric això és, d'una banda, per donar a conèixer la meva postura. Pel que deia abans: els meus motius radiquen en la lògica que al meu parer es desprèn de tot plegat. I d'altra banda, aportar una altra perspectiva que, lluny de voler ser una imposició, sempre és bona per generar un marc de debat i reflexió entre tots nosaltres, el poble. En qualsevol cas, assenyalar que és de vital importància romandre el més informat possible, mirar constantment d'aplegar les dades que puguin ser rellevants per conformar-se una idea del funcionament de tota la maquinària mundial (sí, mundial; tothom hi juga les seves cartes, aquí, ens agradi més o menys)

   Per fer tot això, prendré com a base el fil d'en David Ferrer, que mira de donar una explicació del que és el Consell per la República. Ho fa en clara defensa del mateix, i amb l'intenció de que no "es malinterpreti" per part de ningú com una "performance" més. Bé, doncs haig de dir (amb tot el respecte per la postura d'en David i de milers), que no és que el fil em sembli una "mala" interpretació, a mi tampoc: és exactament l'interpretació que esperen que hi donem els promotors del Consell (els partits implicats). De fet, el fil no aporta gaire més -o gaire diferent- del que aporten els mateixos polítics que el formen a l'hora de presentar-ho "al públic" (al públic independentista). Bé, potser sí, i aporta a més algunes especulacions que, quan menys, em semben tan excessivament optimistes com agosarades, donades les circumstàncies geoploítiques reals. Intentaré rebatre cada punt (excepte aquells que no aportin res rebatible per ser fragments de text que actúen com a nexe, com a vehicle per articular l'argumentació), ja que només amb uns pocs d'ells estic plenament d'acord. Em serviré de dades tan reals com publiques i a l'abast de tothom, i mirant que a tothom qui llegeixi això li resulti accesible i comprensible. També us dic que pot ser que sembli que, en algun fragment, estigui mirant de ser simplement pessimista amb respecte de la República. per a res. Sóc escèptic del Consell, res més, i la idea és argumentar perquè. També aportaré idees! Començo:

El fil d'en David

Punt  01.  "Fil per explicar què és el consell de la República (@CatalanCouncil) ha de ser tractat amb seriositat, i per trencar algunes falses concepcions"

   David, tot ha de ser tractat amb seriositat, ni que sigui per determinar al final que el que sigui no és seriós. En quant a "trencar algunes falses concepcions"... hummm... crec que estàs prejutjant les teves concepcions com les autèntiques i legítimes. Jo crec que totes les concepcions que es generin des del respecte son verdaderes (o si més no legítimes). Quan encara no hi ha hagut res semblant a un desenllaç, no poden haver concepcions falses o verdaderes. Si em parles de la intencionalitat, llavors t'ho compro, però això no implica ni que la metodologia sigui bona ni, molt menys, que se n'obtinguin els resultats que es pretenen. Això és només una matització al text del punt 01

Punt 02. "El @CatalanCouncil neix com un acord de legislatura en veure @KRLS que no podia ser investit perque Ñ no acceptà els resultats de les eleccions del @21D" 

   Cap problema. Però estaria bé que, a més de fer servir el terme "acord de legislatura", que sona molt bé, molt tècnic i molt positiu, s'expliqués a l'audiència en què consisteix un "acord de legislatura", quines condicions reuneix, quins requisits compleix, què implica en sí mateix donades les circumstàncies... (aquest punt inclou un video amb el discurs que va fer @KRLS al Març del 2018, sobre el que faré un petit comentari al final, per tal de no explaiar-me massa aquí -massa més, vaja-)

Punt 03. "Atès que el @parlamentcat està segrestat (sic), el @CatalanCouncil pretén recollir el mandat del poble català, lluny de la repressió Ñ."​

   Cap problema. Dedueixo que més endavant s'explicarà COM ho faràn, això... 

Punt 04. "El @CatalanCouncil no és "allò d'en Puigdemont". Està homologat, al més alt nivell, per @Esquerra_ERC, @JuntsXCat, @assemblea o @omnium. Va ser presentat solemnement al @parlamentcat i a Waterloo."

   No és "allò d'en Puigdemont". És clar que no. En @KRLS mira d'anar-se amb poques parides, en principi. No és ell qui em preocupa. Però anem al tanto, perque aqui la cosa es posa rimbombant i pomposa en la terminologia, però el contingut real de l'afirmació crec que és lluny de ser tan elevat. Veiem-ho: "Està homologat al més alt nivell per ERC, JuntsxCat, ANC, Òmnium"... d'entrada, assenyalar que no ha SUSCRIT (no pas homologat) la CUP, per exemple, que és una força ben independentista i Republicana. No formen part, potser, del més alt nivell? però és que al marge d'això, es torna a fer servir una terminologia molt maca, molt tècnica i amb aparença d'oficialitat reconeguda externament. Ho he deixar caure abans: "homologació". Una homologació, és l'equiparament de quelcom d'acord amb uns estándars que han de ser reconeguts des de un organisme extern, que corrobora i certifica aquesta equiparació amb uns estàndars generalitzats... Els partits independentistes no poden auto-homologar-se uns estándars que son propis, únics, i que de fet NOMÉS reconeix l'independentisme. Si el que volen dir és que aniràn a una, jo els compro... però que ho diguin així i no ens colin termes que pretenen (i de fet aconsegueixen) sonar a reconeixement "d'algú altre", perque això que han fet no és una homologació. En tot cas, aquestes forces SUSCRIUEN un pacte, no homologuen res. No és només una qüestió de terminologia -que també perque és enganyosa- sino de fons, una qüestió d'efectes pràctics, perque aquests canvien radicalment en un cas i en l'altre. Per cert, que hi han hagut discursos i fotos... però no ha trascendit cap document (uns estatuts, una declaració de principis, una relació dels acords pactats) que hagi estat signat per totes les forces esmentades comprometent-se a... de fet, a res. No hi ha document, a seques. I per últim, si a més es pretèn la pretesa "homologació" és "al més alt nivell"... doncs em temo que això també és una forma d'enaltir molt els fets, ja que és a nivell UNICAMENT local. És unicament dins l'àmbit de l'independentisme, que hi ha aquest "acord" (no escrit, no plasmat en document ni registrat enlloc oficialment, recordo). I finalment, una qüestió a banda: han suscrit un pacte, sí... dins el qual ja es comença a veure com després, dins el parlament, que és el que ostenta la veritable oficialitat, cadascú diu i fa la seva. En Puigdemont per una banda, en Torrent per una altra, En Bonheví encara per una altra, que fins i tot li rebat la Nogueras de nou per una altra... En Torra ja ni compta, pobret meu... l'MHP!! . Ja sé que és trist i una putada, però és així. O com a minim, aconsegueixen molt que ho sembli!

Punt 05.  "Té voluntat de ser organ públic al servei dels ciutadans. Però, com que es vol fugir de les urpes de Ñ, la seu ha d'estar a l'estranger (Bèlgica), i no pot tenir finançament públic (per això es demana a la gent que hi contribueixi privadament)."

   Cap problema amb la ubicació de la seu i la forma de finançament. Hi estic d'acord. Fins aquí, tot problemes amb les formes, perque d'accions encara no s'ha parlat, sino que s'ha introduit, amb molta vaselina, que serà "una gran cosa"

Punt 06. "I això del Consell per la República, de què servirà? Això depèn exclusivament de nosaltres. Especulem?"

   Diria escandalitzat "Com que especulem!!?? aquí es tracta d'estratègia! a l'especul.lació s'han de deixar el mínim de coses!!"... pero vale va, especulem. Haig d'assenyalar abans de continuar que especular és sempre molt del.licat, en especial si es fa només en un sol sentit. Cal tenir sempre en compte totes les possibilitats. Del contrari, especular esdevé tendenciós. I matisso que potser sí depèn de nosaltres, però no el "de què servirà i com s'aconseguirà". Això ho han de disposar ells, que saben com va el joc! de nosaltres, en tot cas pot dependre que funcioni o no allò que sigui perque amb l'acord de milers i milers de persones d'una societat envers una idea, aquesta quedi legitimada. Però per a alguna cosa, repeteixo, son els líders: ja que ells coneixen com funcionen els escacs de l'esfera política, a ells els correspon trobar i engegar els mètodes més adequats i efectius. Nosaltres en som la massa que dóna empenta i legitimitat. Però no ho som tot. No podem ser tot. No HEM de ser-ho tot.

   Més problemes amb les formes, sip... però en aquest cas també en el fons, que comença a ser, simplement, erroni.

Punt 07. "Què pot fer el @CatalanCouncil si som quatre gats? (afortunadament, ja no som aquí) Doncs poca cosa més que generar notícies anecdòtiques i ser una artefacte simbòlic d'una gran ocasió perduda."

   Del tot d'acord

Punt 08. "Què pot fer el @CatalanCouncil quan passem dels 50.000 (ja ho tenim!)? Doncs ser un organisme altaveu de la #RepublicaCatalana arreu, i explicar el nostre cas pel món. Ressò mediàtic i internacionalització."

   De veritat el que necessitem és només un altaveu? De fet... necessitem per a res, un altaveu?? Que potser creiem que a tot el món no saben ja el que està passant? que creiem que encara se'ls poden descobrir coses noves, als pobres ignorants d'arreu? o descobrir-los coses pitjors que l'1-O, que ja tothom arreu del món ha vist? potser caldria aprofitar el temps i els diners en altres coses! De ressó mediàtic internacional, l'assumpte ja té tot el que es vulgui permetre que hi hagi des de cada pais; la premsa d'arreu d'Europa i de tot el món occidental ja se'n fa, de ressò, no només de la situació general, sino fins i tot de fets i successos concrets. Al twitter en trobareu centenars d'articles de diaris molt importants de França, Suïssa, Suècia, Itàlia, Alemania, Estats Units, i fins i tot de la Xina i de Rússia. La gent SAP què està passant. Però no deixen de mirar-s'ho com una curiositat. Amb algunes minories, sí, que clamen indignades per la violació dels drets humans... res que no pateixin tooots aquests països en una o altra mesura. Però encara saben més el que està passant els dirigents de tots aquests països, que tenen serveis d'informació i d'intel.ligencia (bé, "intel.ligencia"... ja ens entenem). I també l'ONU, davant la que ja s'han interposat centenars de demandes, però que està sota el control dels cincs membres permanents: La Xina, França, Federació de Russia, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, i els Estats Units d'Amèrica... ningú massa interessat en cap mena de terratrèmol innecessari que, per pur i unic (i miserable) idealisme, pugui enterbolir cap "operació" geopolítica (digui's militar, social, o sobretot econòmica, al cap I a la fi), com de fet es ve veient que podria acabar sent... de veritat el que necessitem ara és invertir temps i calers en fabricar un altaveu?

   Nota: 50.000 persones son quatre gats; l'1-O vam votar 2.340.000 persones, a més de ser públicament atonyinades (això és prop de 50 vegades 50.000). I el cas que ens fan a l'exterior és el que és. Jo també ho sento, creieu-me.

Punt 09.  "Què podrà fer el Consell quan siguem 200.000? Serà un actor internacional a tenir en compte. Una associació internacional amb un gran altaveu legitimat per la gent que quan parli serà escoltat. Se'ns obriran moltes portes!"

   Actor internacional a tenir en compte? perquè? perque 200.000 persones diguin A? perque 200.000 persones, dins d'un pais (lamentablement) consolidat de 46 milions de persones diguin A? o si ho prefereixes, 200.000 persones de entre una regió, Catalunya, amb 7 milions de persones, diguin A? ...a mi em perdonaràn, però jo no ho crec. A col.lectius moolt més grans se'ls ignora flagrantment, dins el panorama actual internacional. "Assosciació internacional"? de nosaltres amb qui mes? "un gran ALTAVEU" (un cop més l'altaveu... el que necessitem és un altaveu!!??) "legitimat, que serà escoltat. Se'ns obriràn moltes portes"... ostres, ja ho crec, que estem especulant, noi!! i, recordo q només en una sola direcció.

   Més endavant esmentaré algunes coses que crec que realment necessitem si volem tirar endavant la creació i el funcionament d'un nou pais... cony, si voleu, ademés d'un altaveu!!

Punt 10. "I si el Consell arriba al milió d'inscrits? Els seus organs d'elecció o representació seran homologats per tothom. Les seves decisions seran vinculants per al @parlamentcat, i Inés & Co. treuran bilisnper la boca (però se l'hauran d'empassar)."

Punt 11. "I dos milions? Amb aquesta xifra, no en dubtem, la #RepúblicaCatalana serà efectiva, reconeguda, i amb @KRLS a Palau." ​

   Donats els arguments sobre el punt 9, queda palès que els punts 10 i 11 assimilen amb molta (massa) arbitrarietat la consecució d'una cosa, sense molestar-se en explicar com es pensa assolir i/o implementar, d'una sèrie de coses que, quan menys, em semblen descabellades per ser malaltissa i irracionalment optimistes i naifs. Tornem a parlar d'homologació, ara ja ficant al sac, perque ho hem decidit nosaltres i ningú més, a tothom... qui és tothom? Europa? TOTS els paisos d'Europa? potser també les amèriques? la comunitat internacional sencera?). Punt 11: "La república passa a ser efectiva". Sense més, i sense que s'hagi près (a Espanya, recordo) el control de les infraestructures del territori, de ports, aeroports, xarxes ferroviaries i carreteres, de les rutes de transport de viatgers i de mercaderies, sense haver establert contactes comercials amb altres governs ni s'hagi oficialitzat un cos diplomàtic i un de defensa propis, ni s'hagin constituït organs, institucions, ni hi hagin estatuts oficials d'aquests organs i institucions... Tot això fa temps que hauria d'estar planificat i en marxa, perque no porta dos dies, estructurar i articul.lar tot això. Però la República ja és efectiva i el president @KRLS ja és a Palau, tu! 😳 (haig d'entendre que sense cap mena d'oposició per part d'Ñ...)

Punt 12. "En el transcurs de sumar-hi adhesions, el @CatalanCouncil engegarà processos i estructures com la #IdentitatCatalana, l'avantprojecte participatiu de #Constitució de la #RepublicaCatalana, o el que ens vulguem imaginar. Refrendar cada decisió rellevant? I tant!"

   Sí que caldrà una constitució, sí... que per cert, si ha de ser refrendada pel poble en cada punt rellevant (és a dir en cada punt) es farà ben feixuga d'això, de constituir, i que hauria d'estar llesta, si no abans de toooot el que he nomenat al punt anterior (i tot el que de segur em deixo), almenys ho hauria de fer paralelament. Voldria saber si hi han organismes i persones suficients ara mateix aquí com per dur a terme una tasca com aquesta mentre, alhora, ens barallem/defensem de Ñ i mirem de convèncer actors internacionals pq ens donin suport a nosaltres i no a ells. I no és broma, ho voldria saber.

Punt 13. "Inscrivim-nos-hi. Com més ràpid ho fem, abans començarà la #RepublicaCatalana efectiva."

Punt 14. "Inscriviu-vos i convenceu el vostre entorn perquè també ho faci. Pensa què pots fer tu pel @CatalanCouncil, i no a l'inrevés. Empoderem-noa de nou!"

   Es que... no ho acabo de veure clar, diguèssim

Fi del fil (i de la rèplica)

   Crec que darrerament veniem parlant d'anar amb un lliri a la mà, i de que no és precisament el més adient. El fil d'en David, el cert és que no m'ha aportat molt més que el que ja van dir els polítics a la "solemne" presentació de Consell. Molta terminologia guay, però de projecte només s'en va sentir -i s'en continua sentint- un de sol. "Internacionalització del procés". "Altaveu internacional". A partir d'aquí, com veieu, sembla que la República hagi d'anar brollant i creixent com un bolet, i com per art de màgia, a mesura que s'apuntin indepes al Consell... 
   El raonament i els arguments, resulten infantilment sectaris! i amb això no estic mirant d'insultar res ni ningú. Estic mirant d'aclarir que, amb uns arguments amb prou feines explicats, i basats unicament en desitjos -quan no directament en fantasies, ja que no contemplen una enorme quantitat de realitats-, se'ns demana que hi creiem incondicionalment.

   I és que no. Diguem que és força més complexe, tot plegat. En la meva opinió, el procés pel qual un territori que fa segles que no és un pais torna a ser-ho (ho era, però quan va ser un pais disposava de moltes coses que avui dia ja no hi son, i que simplement no tenim i hauriem de construir del NO RES i a sobre amb tota la oposició i males arts de l'estat espanyol) comporta no només un esforç enorme a moltíssims nivells, sino també temps. Temps que s'ha d'economitzar i rendibilitzar al màxim si es vol que aquest esforç, ja de per sí titànic, sigui efectiu i eficaç, realment operatiu; no es pot anar malaguanyant temps i recursos com els diners, el moment emocional del poble, etc, donant pals de cec. I menys, si a més, aquests pals de cec no tenen d'entrada una substància contundentment fefaent. I obviament no és el cas. Si s'ha de donar un "pal de cec" jo apostaria (JO) per la unilateralitat. Això no vol dir declarar la república i au, ja està, ja som República Independent! es clar, que s'ha de declarar la república! però com a resultat i conseqüència de tota una pila d'accions paraleles encaminades, en el sentit més pràctic i directe, a fer funcionar un pais de manera efectiva i autònoma (no autonòmica, eh!!!). Autònoma, i per tant independent. Per anar bé, ja s'hauria d'estar treballant en aquestes coses amb un full de ruta ben definit. Ells saben quines estructures i quines accions cal dur a terme perque un pais funcioni. I també saben el que caldria fer per erigir-les i posar-les en funcionament. I també saben que és la única manera de dur a terme la independització no de Catalunya, sino de qualsevol pais que parteixi d'una base gairebé carent de veritables estructures d'això, de pais... i no mobilitzar tot un poble per fabricar un altaveu, que, com ja he assenyalat, no ens cal, perquè tot l'altaveu que farà efecte en la gent i els governs d'arreu ja fa temps que funciona...

   És per això que crec que tot el panorama actual al voltant dels partits "independentistes"... cony, crec que és intencionadament enrevessat i confús. Amb tot de paraules super-guays, sí, com "homologació al més alt nivell", com "acord de legislatura", com "presentat solemnement"... dic intencionadament, sí. Que no volen fer Catalunya independent, vaja, sino liar un pollo tal que, quan trobin la manera d'encaixar amb Espanya, puguin dir "oh, nosaltres hem fet tot el que hem pogut"... mentre el temps va passant, la gent es va esgotant, i es comença a caure en la discrepància, ajudats, a més, per la formació de tot de "moviments" que "ens duràn a la independència". Una fugida endavant, vaja, ja que no veuen la manera de deslliurar-se de Ñ i per tant, veuen que més tard o més aviat, s'hi hauràn de fer un lloc allà si no volen ser matxacats per ella. I per suposat, tampoc no volen ser linxats pel poble...

   Em sembla que cal fet net amb aquest "govern efectiu". I ja. No hi han eleccions a la vista, però d'entrada, retirar-lis la confiança i la credibilitat seria un molt bon primer pas. I que s'adonin! De fet, cal fer net també amb l'aquilibri entre les formacions -teòricament- independentistes. Perdó...  primer cal fer una reflexió seriosa. Aparcar tot un moment i allunyar-se per obrir l'enfoc. Analitzar tot el panorama, no només d'aqui, sino de tot el món (vivim, opino, mirant-nos massa el melic)... i pensar. Reflexionar... i després, que ens posin unes eleccions, que d'aqui les males herbes han de fotre el camp ...i nosaltres ser més llestos i menys fidels i lleials al "partit de tota la vida", sigui quin sigui, que ara el que toca -i cal- és algú però que amb molts pebrots. Però que mooolts més dels que s'estàn exhibint ara. I que pugui demostrar que els te.